10/12/08

Traductors que l'esguerren



La setmana passada em van regalar L’élégance du herisson traduïda al castellà. La novel·la ha fet furor a França, és un autèntic boom i, la veritat sigui dita, encara que només porto un centenar de pàgines llegides, és una autèntica delícia. Només hi ha un problema: la traducció és terrible.

Aquest és el preu a pagar quan llegeixes, traduït, un llibre originalment escrit en un idioma que coneixes prou bé. Moltes vegades el plaer de la lectura queda esguerrat perquè reconeixes com seria la frase en la llengua original, per un problema de traducció. En el cas que ens ocupa, per exemple, ja m’he trobat dues vegades amb la frase “era una suerte de...” i a continuació, per exemple, qualsevol altra cosa como ara “era una suerte de (viejo sofá)”. La traducció correcta de la frase original, molt possiblement “c’était une sorte de (vieux canapé)”, seria “era una especie de (viejo sofá)”. Suerte, en castellà, només té les diverses accepcions que en català té la paraula sort. Poso només un exemple dels diversos problemes de la traducció. Atac de nervis, plaer de lectura anul·lat. Em pregunto què fan els correctors de les editorials, si és que encara existeixen, o com els editors donen llibres per traduir a persones realment incompetents. Curiosament, això passa molt menys sovint en les traduccions al català. És que els traductors catalans són millors o és que els editors catalans tenen millors correctors? Misteri.

Òbviament, el millor és llegir els llibres en la seva llengua original. I aquí topem amb un altre problema: trobar llibres que no siguin en català o castellà en una llibreria “normal”. Un cop desapareguda la Librería Francesa –on, per cert, eren bastant antipàtics- només em queda a mà la Jaimes del Passeig de Gràcia. Existeix, però, un problema afegit. Normalment jo no entro en una llibreria amb la idea fixa de comprar-me un llibre en concret. Em passejo pels prestatges, els expositors, agafo un llibre, llegeixo la contraportada, si no estan embolicats els obro i llegeixo un paràgraf, el torno a deixar per mirar un altre... i finalment em decideixo. Les meves compres de llibres són absolutament compulsives, intuïtives, influïdes de vegades per una crítica ja llegida, però mai no sé, d’antuvi, quan entro a la llibreria, amb quin llibre en sortiré.

Tot i tot, recomano vivament la novel·la en qüestió. Si podeu, òbviament, en francès.