Bosses de plàstic

Afortunadament, sembla que no es prohibiran del tot les bosses de plàstic en els comerços. No és que una servidora sigui addicta al plàstic, més aviat el contrari, però aquesta era una mesura proposada per gent que no pensa en la vida pràctica de cada dia.

M’explico: jo surto de casa poc després de les vuit del matí i torno cap a les set de la tarda. Quan baixo del bus, agafo el carrer Bonavista, i vaig fent: el súper, la peixateria, la ferreteria o la farmàcia, si cal, i acabo a la fleca de sota de casa. Suposo que no seria gaire pràctic agafar el bus i passejar tot el dia pel despatx amb el carret de la compra, oi? Doncs, llavors, com m’ho faig? Els germans Tuset, que són propietaris de la botiga de menjar preparat, el súper i la botiga de vins del carrer, ja em van dir l’altra dia que regalarien als clients bosses de roba que es podrien plegar i guardar i portar-les a la bossa o a la butxaca. Però ja em direu si puc ficar en una mateixa bossa el pernil dolç i el lluç de la peixateria (com diables s’ho volen fer, per cert, per portar el peix, aquests ecologistes que no volen bosses de plàstic? Paper de diari i apa, a regalimar pel carrer? És que no m’ho imagino...)

Les bosses de plàstic que vaig acumulant em són molt pràctiques per reciclar: tinc aquells petits sacs de colors que l’ajuntament va regalar fa un any: dins de cada sac hi poso una bossa de plàstic, i allà hi fico els papers, els plàstics i el vidre. Quan les bosses són plenes, les baixo als contenidors, i acabo llençant-les al contenidor groc.

Per cert, si volen que la gent recicli, feu com a Holanda (tinc una filla que hi viu): les ampolles de vidre es tornen al súper i te les paguen (com aquí fa una vintena d’anys). I a cada botiga d’alimentació hi ha una maquineta que va comptant les ampolles de plàstic que hi vas llençant, i quan acabes et dona un ticket -20 cèntims per ampolla!- que et descompten de la factura quan passes per caixa. Us ben asseguro que el meu gendre surt amb la bici ben plena d’ampolles de vidre i plàstic buides, cada cop que va a comprar...

A veure si aquests ecologistes deixen de pensar que avui en dia tothom té el temps suficient com per passar per casa a buscar el carret de la compra i anar a comprar als mercats municipals, que ja sabem que fan uns horaris mooolt adequats per a la majoria de la població que, vés per on, ha de treballar per guanyar-se les garrofes...