Tengo una pregunta para usted

És un home madur, atractiu: cabells grisos, ulls clars, nas fi. Porta un abric que, com a mínim, és d’Armani. Ha pujat a l’autobús a Francesc Macià, s’està a prop de mi, parla pel mòbil. No crida, però els que estem al seu voltant no podem evitar seguir la conversa. Sembla que parla amb el seu advocat. Pel que dedueixo, no van pagar al seu temps un proveïdor, aquest va anar al jutjat, i ara que ja li han pagat, resulta que ha arribat una providència del jutjat a tots els clients que havien de pagar a la seva empresa, embargant les factures. És a dir, els clients no poden pagar a l’empresa, perquè el jutjat opina que primer han de pagar el proveïdor... al qual ja han pagat. L’home parla en plural –no sabem què fer, estem desesperats- perquè parla de l’empresa, de l’equip. Però, tot d’una, canvia a la primera persona del singular: “Sisplau, fes alguna cosa, no puc pagar la nòmina”. Un empresari que sent com a seva la responsabilitat de pagar els seus treballadors.

Una jove mare amb un nen en el cotxet intercanvia una mirada amb mi: totes dues ens sentim solidàries amb l’angoixa d’aquest empresari. Hi ha por en les mirades de la gent que ens envolta, en aquest autobús. S’ha fet un petit silenci, tothom està seriós. Sense adonar-se de l’efecte que ens han produït les seves paraules, l’empresari baixa a Passeig de Gràcia, com jo mateixa. En baixar, la meva mà frega per un moment el seu abric, sí, és cashmere, però no pot pagar la nòmina i està angoixat. Comença a baixar pel Passeig, mentre jo pujo pels Jardinets.

A la nit, al Telenotícies, González i Botín anuncien els milers de milions d’euros de benefici dels seus bancs respectius. Suposo que hi deuen incloure els centenars de milions d’euros que han rebut de l’Estat –és a dir de tots nosaltres- per fer-los arribar a les empreses i als ciutadans, però que s’han guardat al calaix. Mentre la Catalunya d’economia productiva no pot pagar les nòmines, l’Espanya d’economia financera s’omple les butxaques.

Senyor Zapatero, tengo una pregunta para usted: pensa fer alguna cosa per acabar amb aquesta obscenitat?