Aïllat del poble

Començo a escriure aquest post mentre encara dura la desfilada del president Obama entre el Capitoli i la Casa Blanca. No he pogut evitar quedar-me penjada de les imatges en directe de la CNN. No pas per una obamamania desfermada, sinó pel simbolisme de l’espectacle –que veurem repetit una i mil vegades a totes les cadenes de televisió durant dies i dies-. A cada metre, dues fileres de gent armada –policies, membres de l'exèrcit, etcètera- mirant cap a la multitud, d’esquenes a la desfilada. El cotxe, segons sembla tan blindat com la cabina d’un avió –preparada per resistir 900 quilòmetres l’hora a vuit mil metres d’alçada- envoltat pels homes del servei secret, caminant al seu costat (un d’ells, el qual, per cert, està tan bo com un formatge, porta exactament la mateixa bufanda que el nou president). Des d’allà dins, els Obama no poden, evidentment, sentir res del que passa a l'exterior. Fins i tot quan surten a caminar entre la multitud –aquí, el blindatge del servei secret arriba al paroxisme- ho fan pel mig del carrer, sense acostar-se, en cap moment, a la multitud que els aclama.

Aïllats del poble absolutament, totalment, brutalment.

Tot un símbol.

Fa falta tanta seguretat? Evidentment, no només cal recordar l’assassinat de Kennedy –el vaig viure en la meva adolescència i el magnicidi em va impactar moltíssim. Crec que la meva decisió de fer la meva tesina de final de carrera sobre el tractament a la premsa barcelonina de la crisi dels míssils de Cuba va tenir molt a veure amb el trencament de l’esperança que va suposar per a molts, com ara també ho és Obama, l’elecció del mític president Kennedy-. Cal recordar, també, que el món ha canviat substancialment des de l’11-S –o, al menys, això ens volen fer creure-. Però em sembla que si aquesta nit m’he quedat penjada de la CNN és perquè l’espectacle és una perfecta posada en escena, una demostració màxima del que els americans creuen que és el seu president: el màxim poder sobre la terra.

És l’imperi, idiotes!


I, last but not least, deixeu-me que faci un comentari sobre un petit detall molt demostratiu de la falta de categoria de les classes dirigents nord-americanes: la dona del vicepresident Joe Biden anava amb botes!!! Senyora, passar fred entra dins del sou. Algú ha vist mai, aquí a Europa, assistir a una cerimònia tan solemne com la presa de possessió d’un president amb botes?????? Només recordo una falta de protocol semblant, protagonitzada –no podia ser d’una altra manera- per Ana Botella, la dona d’aquell president espanyol tan amic de Bush, però que s’ha quedat sense medalla: recordeu la senyora Botella creuant les cames en una audiència privada amb el Papa? Doncs, això.