He deixat passar uns dies per veure com evolucionava el tema basc. Va coincidir que vaig ser a Bilbo (que és com es diu Bilbao en euskera, pels qui no ho saben) el cap de setmana de les eleccions. He de dir que al balcó de l’ajuntament, hi havia una bandera, de com a mínim sis metres... de l’Atlètic! I per tot arreu, a l’Avenida, al Casco Viejo, passava igual... i és que per primer cop en un quart de segle l’històric club de futbol en el que només juguen jugadors bascos tenia la possibilitat, quatre dies després, de passar a la final de la copa del rei... com va passar, efectivament. A Euskadi prefereixen parlar de futbol que de política, fins i tot quan hi ha eleccions.
Aquell dissabte vaig anar a dinar amb uns familiars. Una família de la burgesia basca. Ell parla euskera amb els seus fills. Ella ho fa en castellà. Ell em comentava que la crisi es notava en la indústria però que “afortunadament, com que tenim concert, tenim diners per fer obra pública, i en això s’està posant el govern, per pal·liar l’atur i de moment ens en sortim millor del que podeu fer vosaltres, a Catalunya”. Nacionalista (basc, s’entén) convençut, deia que de tota manera, molts desitjaven un canvi de govern, perquè portaven més de vint anys amb el mateix partit al govern i l’alternança “dóna oxigen”.
Bé, ja han passat les eleccions, i els nacionalistes (espanyols) podran formar govern. Socialistes, populars i allò de la Rosa Díez (que és com el partit de l’odi al poble basc, sense cap més idea política). S’ha de tenir estómac per fer un pacte així. Diuen que han guanyat. Menteixen. Ningú no compta els cent mil vots nuls de l’esquerra abertzale, condemnada a no poder expressar el seu parer a les urnes. Un 8% dels vots. Ens agradi o no, aquesta és la realitat: un 58% dels vots emesos, comptants aquest vots nuls, han votat “nacionalista” (basc). Els socialistes obtindran segurament el govern, però molt possiblement no podran governar. Com comentava el meu parent: “dos anys de govern socialista, impossibilitat de tirar endavant, i noves eleccions. I mentre tant, el PNB s’haurà oxigenat i regenerat”.
I esperem que aquest temps de govern socialista amb les crosses i l’abraçada maligna del PP i Rosa Díez (mai no sé com es diu el seu partit fantasma) no doni pas a una kale borroka massa cruel, ni a un augment d’assassinats per part d’ETA. Perquè hi ha una majoria basquista. I aquesta és la tossuda realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada