Tirar pel dret

De vegades, intentes fer les coses bé i la gent s’ho pren malament. M’acaba de passar aquest vespre. He rebut, com cada mes, una newsletter d’una entitat a la qual estic lligada professionalment. Resulta que quan rebo el mail corresponent em trobo que cada paraula que porta accent s’ha convertit en un signe xinès. Com que jo mateixa estic acostumada a editar pàgines web, sé que alguns programes poden fer “coses rares” que et fan perdre el temps i et donen mals de cap. Per exemple, ja he vist que cada cop que intento posar el signe € quan estic editant la web de la feina, a l’hora de “pujar” el text a la xarxa el servidor em dóna “error”. Després de lluitar inútilment –i després de trencar-me la closca durant hores per saber què diables passava quan no podia pujar un text en concret a la xarxa- vaig decidir posar “euros” en lletres i em deixo de gaites. També em dóna problemes el punt de les eles geminades, per exemple: l’editor me’l canvia per un rombe, i en la “vista prèvia” l’he de tornar a posar bé.

Bé, doncs, plena de bona voluntat, he enviat un mail al webmaster de l’entitat explicant-li el tema. La resposta ha estat literalment aquesta: “Es provable (sic) que en el teu navegador, la configuració del teu web mail o al teu Outlook tinguis la codificació d'un altre idioma. És millor que adaptis el navegador, el web mail o l'Outlook a la codificació adequada”. Li he contestat que com que només em passava amb la seva entitat potser el problema el tenien ells, no jo. Rebo newsletters cada dia i seria estrany que jo tingués el meu web mail o l’Outlook amb la codificació d’un idioma exòtic.

No sóc experta en informàtica, ni molt menys, però em sobta la superioritat amb la qual la gent tracta al seu pròxim quan consideren que “ells sí que en saben”. Ni cinc minuts es paren a pensar que potser el problema el tenen ells. Penso que aquest tarannà s’ha anat estenent durant els darrers anys, potser fomentat pels nous usos de la informació: sembla que tothom sigui doctor en tot i, en conseqüència, no poden imaginar que ells –ells!- puguin fer quelcom malament.

Aquest webmaster ni s’ha aturat un moment a pensar que és poc probable que jo tingui les meves eines informàtiques codificades en un altre idioma, perquè estaria tenint problemes a cada moment. I segurament tampoc no ha pensat a esbrinar si algun altre usuari pateix els mateixos problemes. Ni s’ha aturat trenta segons a reflexionar sobre si el seu programa informàtic podia tenir alguna pega. Reflexionar? Tirem pel dret, el problema són els altres. I així anem fent. Algú imagina que un webmaster alemany o finès pugui escriure a un client amb el desdeny i la prepotència d’aquest xitxarel·lo? Algú s’estranya que aquest país sigui el que tingui l’atur més esgarrifós de la Unió Europea? A algú li sona la paraula “excel·lència” lligada a la feina? Doncs, això.