La venjança dels bàrbars del Nord

Avui ha canviat l’hora i estic segura que, durant una setmana, el meu rellotge biològic em farà la vida impossible. Arribaré com una somnàmbula a la feina i, a la nit, m’estaré una hora llegint al llit, amb l’angoixa creixent de veure passar els minuts i saber que, al cap de, com a molt, sis hores, sonarà el despertador.

Diuen els buròcrates europeus que tot això es fa per estalviar energia. Doncs, mireu, aquest matí al meu bany feia un fred que pelava i, com a conseqüència, hem engegat la calefacció una hora abans. I amb tots els llums encesos perquè, en un dia que ha començat especialment rúfol, la casa estava en penombra. No vull ni imaginar els pobres gallecs els quals, geogràficament parlant, estan situats una hora més a l’oest que nosaltres!

Aquesta és la venjança dels bàrbars del Nord, envejosos com són del nostre clima mediterrani. Perquè, veureu, resulta que avui, a Catalunya, el sol ha sortit a les 7’40 del matí. La qual cosa vol dir que els que hem de treballar, en principi ens aixecarem, a partir d’ara, que serà negra nit. A Copenhaguen, en canvi, el sol ha sortit a les 6’48, gairebé una hora abans, i els danesos, doncs, no s’aixecaran de nit, com nosaltres. I en canvi, nosaltres n'haurem d’anar al llit gairebé com les gallines, si volem descansar un mínim acceptable d’hores, i els bàrbars del Nord afinaran la seva venjança, impedint-nos gaudir de l’arribada de la primavera, prenent una cerveseta en la terrassa d’un bar quan comenci la fosca. Porca misèria!