Després d’uns dies absolutament familiars, sembla que tot torna a la normalitat. Aquest any, com si fos un miracle, tenia a casa tots tres fills i tots cinc néts. Tres fills, les seves parelles i els cinc nens, ja podeu començar a comptar... amb algun afegitó el dia de Sant Esteve, una altra parella el diumenge següent... vaig fer les meves estadístiques consumistes:
El pare Noel –els calendaris laborals europeus no em deixen seguir la tradició dels reis d’Orient, ja que tinc un parell de fills que viuen fora del país- va deixar un total de 86 regals aportats i repartits entre uns i altres –cal comptar que un del néts fa col·lecció d’animals de la selva i una néta va construint una granja i, per tant, cada lleó o cada ovella tenia un paquet especial. Cinc litres de sopa de galets. Dos pollastres de quatre quilos, farcits amb un quilo de salsitxes, un altre de carn magra, mig quilo de prunes i 200 grams de pinyons. Trenta-sis canelons. De les restes dels pollastres i la carn d’olla em van sortir exactament 68 croquetes, que van durar 35 minuts (l’Òscar, quatre anyets, se’n va cruspir 7, ell tot solet). El dia de cap d’Any va haver-hi unes quantes baixes a la taula familiar, i això vol dir que només vaig haver de cuinar quatre perdius amb farcellets de cols –els nens van menjar hamburgueses, aquell dia-. La mitjana de les festes va ser de 4 rentaplats diaris (beneït sigui per sempre el senyor Bosch, amén!)
Avui torno a treballar. Uf, quin descans!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada